Al final no ens en hem escapat, els pronòstics s’han complert, fins i tot s’han avençat i ens hem remullat. Amb aquella pluja petita, que sense adonar-te’n acaba fent-te al·lucinar amb torrades de pa amb all i oli a la vora d’un bon foc, aquella prima capa de fang, amb l’aigua justa per que la adherència sigui perfecta i així agafar-se al caminant i anar amb ell a dinar a casa seva, no pas sense primer quedar-se’n una part en el bus.Tot i així, al veure la quantitat d’arbres que eren tombats al mig del itinerari a seguir, no puc pas deixar de pensar que de no haver aplaçat la sortida al primer intent, ens en podia haver caigut algun al cap.                                                 Val a dir que amb 46 participants i tret del mal temps tot ha anat prou a l’hora, el grup a anat cohesionat en tot moment i a un bon ritme i fins i tot els entrebancs suplementaris, com arbres travessats, rieres crescudes i despistes del que s’havia de mirar el GPS han aportat color a un dia mes apropiat per un dilluns que per un diumenge.                                                                                    Evidentment les fotografies que s’han fet al llarg del itinerari no podran concursar al premi al millor paisatge.                                    Tot i així, espero que hagueu cregut que val la pena la idea de donar una volta pel Bages.